La recent elecció de Mario Monti com a primer ministre italià (a més d'altres
líders europeus) posa en evidència el que potser és el veritable poder darrere
de les il·lusòries sobiranies nacionals: Goldman Sachs, el "calamar
vampir".
Europa travessa per
una de les majors crisis financeres de la seva història i sens dubte la més
severa de les últimes dècades, situació que ha portat a la renovació d'alguns
dels líders econòmics i polítics protagonistes d'aquest problema.
Entre aquests destaquen les més recents substitucions dels primers ministres de Grècia i Itàlia i del president del Banc Central Europeu, llocs que ara ocupen Lucas Papademos, Mario Monti i Mario Draghi, respectivament. No obstant això, més enllà de la seva elecció sigui notícia per haver-se donat en aquests últims dies, el més notable és que els tres tenen un passat laboral comú: tots van treballar per al gegant financer Goldman Sachs. Draghi va ser vicepresident per a Europa de la signatura entre 2002 i 2005, Monti és conseller internacional des de 2005 i Papademos va operar quan va ser president del Banc Central Hel · lènic (1994-2002) un frau que va acabar beneficiant a Goldman Sachs.
Entre aquests destaquen les més recents substitucions dels primers ministres de Grècia i Itàlia i del president del Banc Central Europeu, llocs que ara ocupen Lucas Papademos, Mario Monti i Mario Draghi, respectivament. No obstant això, més enllà de la seva elecció sigui notícia per haver-se donat en aquests últims dies, el més notable és que els tres tenen un passat laboral comú: tots van treballar per al gegant financer Goldman Sachs. Draghi va ser vicepresident per a Europa de la signatura entre 2002 i 2005, Monti és conseller internacional des de 2005 i Papademos va operar quan va ser president del Banc Central Hel · lènic (1994-2002) un frau que va acabar beneficiant a Goldman Sachs.
Així mateix, una part
de responsabilitat del desastre grega li correspon a Draghi, que com a
encarregat de "empreses i països sobirans" dins de Goldman Sachs va
vendre els anomenats "swap" al govern grec, productes financers amb
els que la firma va facilitar el préstec de mil
milions d'euros al país sense que aquests es consideren dins del seu deute
públic. Encara
que gràcies a una assegurança contractada, Goldman Sachs no va perdre res en la
transacció i al final va vendre els swap al Banc Nacional de Grècia.
Però això són només
tres noms en una llista de diversos altres personatges no menys importants de
l'escena econòmica europea actual que també, d'una o altra manera, tenen o van
tenir algun tipus de relació amb Goldman Sachs, corporació que ha sabut
infiltrar - no per atzar
- en les altes esferes de la política econòmica dels diferents països que
integren la Unió Europea i també dels seus organismes financers supranacionals,
creant una delicada zona en què els seus interessos entren en conflicte amb els
que suposadament haurien de considerar primer els governs elegits per els ciutadans. Respecte d'això Stephen Foley apunta:
Aquest és el Projecte
Goldman Sachs. En poques paraules,
mantenir als governs a prop. Tot
negoci vol promoure els seus interessos amb els reguladors que poguessin
obstaculitzar i amb els polítics que poguessin fer-los una rebaixa en els
impostos, però això no és un mer esforç de cabildeo. Goldman
hi és per proporcionar consell als governs i proporcionar finançament, per
enviar a la seva gent al servei públic i per temptar amb treballs lucratius a
la gent que surt del govern. El
projecte és crear un intercanvi tan profund entre persones i idees i diners que
sigui impossible distingir la diferència entre els interessos públics i els
interessos de Goldman Sachs.
Procedència: pijamasurf.com
/ The Independent / Le Monde
mar, 22 nov 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada