El dret a la informació

Limitar la llibertat d'intercanvi d'informació sempre incidirà negativament en les possibilitats d’innovació de la societat a qualsevol nivell. 

La propietat suposa el súmmum de la diferenciació entre el individu, - el jo -, amb la societat. S'han plantejat, però, diversos arguments a favor de que el jo és només una construcció mental. 

En primer lloc, la seva ontogènia, és a dir quan sorgeix aquest concepte en el desenvolupament de l'ésser humà. Pel que sembla, el nen no neix amb aquest concepte del jo, sinó que es troba en la primera fase de la seva vida en un estat indiferenciat de fusió amb el món, és a dir, sense autoconsciència. És a partir dels dos anys i mig o tres quan sorgeix aquesta impressió subjectiva d'un jo propi que es diferencia de la resta de la realitat i s'enfronta a ella. No deixa de ser curiós que parlem del jo i del món quan aquest jo és part també d'aquest món.

En antropologia se sap que en comunitats humanes més primitives es tenia una concepció de la persona o del jo essencialment sociocèntrica, és a dir lligada a la pertinença al clan o la tribu i, per descomptat, molt menys individualista que en la nostra cultura occidental. Alguns antropòlegs consideren que el jo individualitzat no és una idea innata, sinó una noció que ha tingut un desenvolupament històric.

L'antropòleg Brian Morris és del parer que el jo en essència és una abstracció i que es refereix més a un procés que a una entitat. Mentre que el pensament occidental té un concepte del jo egocèntric, en altres cultures aquest concepte és més sociocentrista i en moltes d'elles el dualisme tradicional del jo davant del món està completament difuminat.

Resumint tots aquests fets podríem dir que el jo és una entitat que desenvolupa la ment com qualitat emergent, entitat amb la qual no naixem, sinó que es desenvolupa a partir de la maduració d'estructures corticals i en interacció amb l'entorn, depenent, per tant, de la cultura en què la persona es troba, seria dons una creença molt enraigada.

Per altra banda segons la hipòtesi dels camps mòrfics del biòleg Rupert Sheldrake, la informació pertany al camp de ressonància de l’espècie i no als individus. Qualsevol creació intel·lectual es una conseqüència del grup que es manifesta inicialment en un individu. Limitar el seu intercanvi retarda l’assoliment de la massa critica necessària perquè l’espècie l’assoleixi, - la socialitzi -, i la integri en la seva totalitat.

En referència al projecte de llei SOPA dels EE.UU., per limitar la llibertat d'intercanvi d'informació per Internet, el destacat intel·lectual rus Anatoli Vasserman manifesta, en una entrevista per escrit a La Veu de Rússia, que fins i tot suposa que l'aprovació de la llei equipararà l'home amb l'animal:

“A l'home el distingeix la capacitat d’aprendre, no només dels exemples visuals, sinó també d'algun relat dels seus semblants. El concepte de "propietat intel·lectual" el posa al mateix nivell que l'animal. Per descomptat que els creadors volen cobrar remuneracions, però des de temps immemorials hi ha tipus de remuneració, que no menyscaben els drets dels altres usuaris dels fruits de la creació.”

La propietat intel·lectual no suposa només un fre al desenvolupament del saber humà sinó que, en la seva vessant de les patents, suposa una limitació al benestar de bona part de la humanitat, que és encara molt més greu pel que fa a la salut en el cas dels medicaments.

Els actuals models d’intercanvis d’informació basats en el Darwinisme dominat per la competència, que ha estat traduït perfectament per les ciències del Processament de la Informació, la Psicologia de la Comunicació, el Management i el Màrqueting Global, així com l'Economia Industrial en el seu èmfasi en la racionalitat limitada contemporània origen del paradigma del capitalisme salvatge, hauran de canviar molt aviat, per models de cooperativisme, sinó volem que la competència pels recursos acabi amb l’espècie humana.

En contra del que es pensa, es la cooperació y no la competència, una de les forces principals de l’evolució. Els organismes mes complexos, com ara l’espècie humana o els cucs, sense anar més lluny; son el resultat evolutiu de la cooperació y especialització d’unes cèl·lules individuals que, en el seu dia, varen trobar avantatjós el ajuntar-se per cooperar entre elles.

Al març del 2009, la Universitat de Washington a St. Louis, va organitzar una conferència sobre l'altruisme, el benestar i la sociabilitat dels éssers humans. En la trobada van participar especialistes de tot el món i de múltiples disciplines, com la religió, l'antropologia, la psiquiatria, l'evolució humana, la biologia, l'educació o la medicina.

Aquella trobada va ser el punt de partida d'un llibre publicat per Springer sota el títol "Origins of Altruisme and Cooperation" (Orígens de l'altruisme i de la cooperació), que assenyala que l'ésser humà no és hostil o competitiu per naturalesa, sinó altruista i cooperador. Des de múltiples disciplines, com la religió, l'antropologia o la medicina, l'obra presenta evidències empíriques d'aquest fet, que contradiu la percepció que la nostra espècie és agressiva, egoista i hostil. Conèixer els mecanismes que subjeuen als nostres comportaments prosocials ajudarà a comprendre perquè sorgeixen els conflictes en el món modern, i també a trobar la millor manera de promoure les interaccions pacífiques i productives entre humans, segons afirmen els seus autors.